Manel Ledesma May 05, 2016 at 09:10AM via Facebook

S'ha de llegir... ELS VEIG EMPAR MOLINER 04/05/2016 20:20 Jo veig, a la font del meu carrer, una família que omple garrafes d’aigua perquè els l’han tallat per falta de pagament. S’hi estan molta estona, omplint, perquè només en raja un rajolí. Jo veig els nens de l’escola que necessiten beca de menjador i que només van als aniversaris dels companys si a l’e-mail hi diu: “No porteu cap regal!!!” (amb moltes exclamacions). Jo veig la iaia que ja no compra a la botiga de bagatel·les del barri (Novedades Rosa) i que ja no va a la perruqueria (Estilistes New Look) un cop a la setmana “a fer-se el cap” com abans perquè ara el fill separat viu amb ella i està a l’atur. I tots mengen de la seva pensió, que no és cap cosa. No necessiten caritat, sinó ajuda. Ajuda organitzada. Ajuda digna. Pagues els morts per al dia que et moris. Pagues la Seguretat Social per quan estiguis malalt. I pagues impostos per si un dia el teu fill o el del teu veí necessita una beca de menjador, aigua potable, llum, una casa. Organitzar-se en societat és això. Pagar l’atur dels que no treballen i pagar la llum dels que no en tenen, més que no pas pagar el palau d’un home que diu que “és rei”. El temps passa molt de pressa. Cada dia que un nen espera a la font del meu carrer que els pares omplin les garrafes d’aigua es converteix en un forat rodó a la seva panxa. I és un forat que no es tancarà mai i per on vessarà de tot. El meu avi, de petit, havia de fer una fila a part, a l’escola, a l’hora de dinar, perquè era pobre. Els capellans cridaven: “A ver, ¡los de la sopa!” Aquesta és la nostra situació ara mateix. La gana, la llum, l’aigua de la gent pobra de Catalunya depenen d’uns jutges de Madrid que tomben lleis socials després de dinar un peix amb verduretes, al despatx mateix, o després de fer pipí al vàter privat i d’eixugar-se les mans en aquella màquina d’aire calent, tan divertida, que sempre abandones abans que s’apagui, per mandra. Hi ha qui vol pobres agraïts per sentir-se bé i només aspira a fer caritat i no a fer justícia, perquè per la caritat cal donar les gràcies i per la justícia no.