Manel Ledesma December 29, 2015 at 09:22AM via Facebook

¿DE DEBÒ que els mateixos que presumien de la revolució dels somriures quan tot anava de cara es poden permetre el luxe del tremendisme autodestructiu quan arriba la primera dificultat seriosa de moltes? ¿De veritat que aquells a qui queia la bava presumint de la maduresa del procés es poden comportar com criatures consentides quan les coses es giren i fer rebequeries que no porten enlloc? ¿Té lògica que després de treure pit sobre un projecte democràtic exemplar a Europa, quan la democràcia dóna resultats difícils de gestionar, comencem a renegar dels mecanismes i pretenguem engegar-ho tot a dida? Som en un moment complicadíssim, que confirma la fragilitat i complexitat de la majoria que lidera el projecte, i que fa que els que han intentat frenar sense èxit l’avenç de l’independentisme es freguin les mans. I vet aquí que part de l’independentisme que se sentia protagonista de la història, que havia celebrat l’èxit abans d’hora, que col·leccionava àlbums on constava que “jo hi era”, ara proclama: “Ja ho he fet tot, aquí us quedeu”. Perdó? ¿“Tot” vol dir anar a unes manifestacions i votar quatre cops, i quan els teus no se’n surten començar a assenyalar-los i ridiculitzar-los i dir que els deixes tirats? La maduresa de debò, la revolució dels somriures de debò, el projecte democràtic de debò, comença quan tot es gira, els errors també són propis i toca aprendre’n, quan has de modular la velocitat, els aliats, la tàctica. Llavors és quan convenen persones pacients, resistents, empàtiques, intel·ligents, que busquen solucions. I fidels a les idees, que es defensen encara amb més convicció quan tens les de perdre, no només apuntant-te a carros guanyadors.