Manel Ledesma June 27, 2015 at 11:03AM via Facebook

Raó i context contra l'egocentrisme. VAIG LLEGIR fa temps el llibre The age of absurdity. Why modern life makes it hard to be happy, de Michael Foley. Com el títol descriu, analitza l’absurd d’una societat en què estem obsessionats amb la felicitat però ens costa molt d’obtenir-la. Hi ha un moment que ve a dir que un adult occidental de classe mitjana que pensi que la seva vida sexual no és prou rica pot arribar a tenir un sentiment genuí d’injustícia superior al d’un africà que no pot alimentar els seus fills. Així estem. I en això estem encallats. La societat de la sobreinformació ens contextualitza de manera permanent el grau de sort o de mala sort que tenim. Però hi ha una mirada egoista que se salta la raó i que s’estalvia les comparacions cap avall, i només les fa cap amunt. Les escenes patètiques de turistes al Nepal queixant-se per les esperes a l’aeroport quan milers de persones havien mort en el terratrèmol simbolitzen exactament aquest absurd de la vida moderna. Tenim tota la informació, sabem que allà a uns metres han mort famílies senceres, però no ens fa ni tan sols vergonya expressar indignació per la “nostra” mala sort, la de fer cua, oblidant el detall que si fas cua és perquè tens la sort d’estar viu. Avui llegirem l’horror de l’atemptat de Tunísia, i ens sentirem molt propers a aquells turistes assassinats de forma salvatge, però al cap d’uns minuts serem capaços de sentir-nos uns desgraciats perquè la nostra paella al restaurant de davant de la platja triga a arribar. No faig cap invitació a relativitzar-ho tot, però em sembla que estar informats hauria de servir-nos per deixar el victimisme a les víctimes autèntiques, i a valorar amb més alegria la sort que tenim, quan la tenim.