Malpensar Si jo fos malpensada, que no ho sóc pas, diria que on hi hagi un Pujol no hi vulgueu un Acebes La Vanguardia en català | 24/10/2014 - 00:00h Pilar Rahola Si jo fos malpensada, que no ho sóc pas, tot aquest gran espectacle de caça i captura dels diners pujolians amb escenografia de CSI i gossos de rastreig i tot em semblaria una magna operació de distracció per tapar la fetor que se sent pels volts del carrer Gènova. Però això seria tant com malpensar de les estructures de l'Estat, cosa que, com és de rigor, no em passaria mai pel cap. A més, sembla probable que la família Pujol hagi acumulat capital tèrbol, amb uns orígens que es perden en aigües putrefactes, i aquest escàndol mereix la màxima transparència, tanta com el pertinent recorregut judicial. Tanmateix, si jo fos malpensada, que no ho sóc pas, em sorprendria de com s'acceleren els ritmes en funció dels titulars, i m'arribaria a imaginar que no és casualitat que mentre imputen a Acebes i onze dels quinze ministres de l'època Aznar són a la presó, imputats o figuren en la comptabilitat del PP investigada en el cas Bárcenas per presumpte finançament il·legal, just en aquest moment s'obri la veda de caça del presumpte bandit Pujol. En el meu deliri tortuós m'arribaria a creure que no hi ha res casual i que això de Pujol ho sabien des de sempre, ho tapaven perquè els interessava, especialment quan era un bon minyó que controlava la díscola Catalunya, i que ara ho fan explotar com si fossin bombes de rellotgeria, d'acord amb els seus interessos. De fet, si fos malpensada, que no ho sóc pas, diria que el seriós repte català ha estat el que ha obert la carpeta Pujol, feliçment tancada durant dècades, i que ara que el jutge Ruz es despentina amb el PP és estratègic rematar la feina. I també em preguntaria com és que en això de Pujol hi impliquen un munt d'empresaris catalans i en canvi en els mil embolics del PP no cau cap sant baró. Ergo, si fos malpensada, que no ho sóc pas, diria que això de Pujol és el gran circ que necessiten les boques mediàtiques famolenques de la Villa y Corte, especialment en el sector dret, per distreure el personal de les incòmodes preguntes sobre les pròpies clavegueres. On hi hagi un Pujol no hi vulgueu un Acebes. I per tant, si jo fos malpensada, que no ho sóc pas, em preguntaria per què el numeret dels gossos buscant diners no l'han fet entrant a casa de Bárcenas o de Blesa, però aquesta pregunta ja fregaria la insolència. Per sort, doncs, com que no sóc malpensada, no hauré de fer-me aquestes preguntes incòmodes i contemplaré l'espectacle de la caca del cérvol Pujol com el que és de ben segur, un acte de persecució del delicte, convençuda que, per descomptat, a Espanya es persegueixen intrèpidament aquesta mena de delictes. Total, que si fos malpensada, que no ho sóc pas, faria meva la frase de Risto Mejide que diu "si no pots amb les males notícies, inventa'n de més grosses que les distreguin". Però no és el cas, perquè servidora no és pas malpensada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario