14 formes de fer-se gran i ser feliç IGNASI ARAGAY 09/05/2014 Fer-se gran és adonar-se que la persona que més t’ha ensenyat a ser feliç de cop es recrea subtilment en la seva suposada infelicitat. Fer-se gran és, doncs, saber acceptar que hi ha moltes maneres de ser feliç, i que alguna inclou el flirteig amb la infelicitat. Fer-se gran és entendre que la rutina, més que necessària, és inevitable, i que sobretot serveix per saber que existeix la meravellosa possibilitat de trencar-la. Fer-se gran és assumir la idea que ja mai no podràs fer tot el que somiaves, cosa que et farà valorar més el que aconsegueixis fer. Fer-se gran és traspassar feliçment les teves il·lusions perdudes als que vénen darrere. Fer-se gran és comprendre que les desil·lusions en realitat només eren falses il·lusions. Fer-se gran és, tanmateix, no perdre les il·lusions: és aprendre a tenir-ne de noves a l’altura de les pròpies possibilitats. O a l’altura dels temps. I amb aquella alegria. Fer-se gran és valorar que, malgrat tot, la vida és gran, immensa. I curtíssima. I trepidant. Fer-se gran és no tenir pressa però no parar mai. “ Festina lente”, deien els clàssics: “Afanya’t lentament”. Fer-se gran és dormir menys, menjar menys, fer menys esport. I prendre’s a un mateix menys seriosament. Fer-se gran és llegir més, pensar més, recordar més, riure més (sobretot d’un mateix). I estimar més. Fer-se gran és no tenir por de pensar en la mort per poder viure feliç, sense por. Fer-se gran és un aprenentatge permanent: sempre t’estàs fent gran. Fer-se gran no és resistir, no és simplement existir. És viure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario