Nelman Blog System: 06/01/2012

MAI TANTS HAN DEGUT TANT A TAN POCS. Els nostres grans i mai prou lloats caps dirigents s'entesten a demostrar-nos “lo acémilas” que som, donant-nos a entendre la nostra falta de compromís amb el que ens dóna de menjar, i vénen a dir-nos, en poques paraules, que no pensem en el negoci, i que només pensem en menjar i en coses de millor viure. Fins i tot en gaudir d'una mica de descans. Fins i tot en vacances, que és una pèrdua de temps i en elles res de bo es produeix. Srs. i Sres. CAPS, disculpin la nostra ignorància, la nostra falta de llums i la nostra falta de compromís amb el seu lideratge. Som incapaços de reconèixer totes les seves virtuts que, sense cap dubte, són les que ens han permès arribar als més alts cims de l'èxit. Només la nostra autèntica diplomatura en "burrología", perquè no té un altre nom, ens impedeix reconèixer tots els mèrits que, sense cap dubte, tenen en el brillant exercici de les seves funcions. Mai tants hem degut tant a tan pocs. Però és que no tenim més llums, què hi farem. Però no tinguin cap dubte que farem tot el possible perquè la seva bona direcció, que sense cap dubte ens ha il·luminat en aquesta travessia per procel·losos mars i que ens ha portat fins aquesta platja plena de penyals, ens guiï amb tot el seu esplendor (fins i tot amb resplendor). Hem de reconèixer que la nostra falta d'aplicació i de diligència és evident i que tenim l'absoluta necessitat d'invertir un volum d'hores aclaparadora per sobre de la jornada pactada per poder dur endavant el nostre exercici, amb totes les mancances que la nostra sempre ben estimada direcció s'encarrega de recordar. Hem de donar exemple i dedicar a la nostra tasca no menys d'una hora més que ells. Que menys! Així que ja sabeu, companys i companyes, sigueu una mica millors cada dia, incrementar l'acompliment, portar una muda i estris de neteja personal de moment, que de l'altra ja veurem, cap als vostres centres de treball. Col·loqueu les fotos de la família (si encara la conserveu), i a viure al departament o l’oficina, que és més barat que a casa i així donareu plena satisfacció als que ens manen i que alguna vegada pretenen dirigir-nos. I no oblidar: l'aigua, la llum, la calefacció i l'aire condicionat els posa l'empresa, però caldrà anar pensant a contribuir a pagar una part. Per evitar les nostres mancances, que són moltes, pensen posar-nos a dieta estricta perquè donem bé el perfil, bé sigui ajupit o en estat de repòs, i per tal de que donem la talla, no hem de dubtar d'utilitzar el nostre temps lliure ( el de neteja personal) per dedicar-nos a la noble lectura de circulars i altres escrits, perquè després ens puguin preguntar la lliçó les nostres il·lustres ments pensants. Això sí, quan prengueu exemple dels nostres insignes dirigents, no se us acudeixi fer-ho dels seus salaris ni dels seus fons de pensions, que això té un nom i es diu enveja. I no és bo per a l'home i tampoc per a la dona. I a més és pecat. I quan arribi un simpàtic personatge a dir-vos que on estareu millor que a l'INEM, que això no té futur però l'INEM sí, no dubteu a dir-l’hi que vosaltres una hora després que ells ho facin. Faltaria més. És penós tenir uns directius amb tant llustre i capacitat de lideratge, per haver de dirigir a una rècula de “acémilas”. Se'ns ocorren diverses cites perfectes per a la nostra situació, i les citem sense ànim d'ofendre, que no vindria al cas: Imagina't que ets idiota. I imagina que ets membre del "govern". No, estic repetint el mateix. (Mark Twain) És perillós tenir la raó quan el govern està equivocat. (Voltaire) Partint del no-res, hem arribat a les més altes cotes de la misèria. (Groucho Marx) ¡PAIS! Com diria Forges